Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
VOCABULARI DE LA LLENGUA CATALANA MEDIEVAL DE LLUÍS FARAUDO DE SAINT-GERMAIN
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
PresentacióMaterialsMetodologiaNota biogràficaAutorsObres
    3 de 127    (1520 registres)
veure  Almoiner, a
veure  Altaneria
veure  Alumne
veure  Amenesc, a
veure  Amenescalquir
veure  Amesquineir-se
veure  Amesquinejat, ada
veure  Aminestrar, [aministrar]
veure  Amonedar
veure  Amonedat, ada
veure  Amonedat, ada
veure  Amonestador, a

ALMOINER, A adj.

Que fa almoines; caritatiu.

"Deus saber que en Italia havia .i. hom fort famos almoyner, e anava de Florença en Pisa..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXXXVIIII

"Car cavallers ne ciutadans qui viuen de rendes no curen de grans almoynes: solament mercaders son grans almoyners e grans pares e frares de la cosa publica, majorment quant son bons homens e ab bona consciencia."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 4.144, cap. XXXIII


torna a dalt